No puc escriure res alegre per que avui em sento trista.
Sempre em neguiteja el mateix. I al mateix temps no vull que acabi aquest neguit.
La mare té uns dies dolents. O bé reconec millor que ella empitjora cada dia una mica més, quan marxo un parell de dies. Ja m’ha passat altres vegades.
Ahir i avui ha estat endormiscada tota l’estona, sols obre una mica els ulls quan dina, però m’agrada anar pel mati per que puc abraçar-la tant i tant com vull, quan està a la cadira de rodes. I sé que a ella li agrada. Al llit es fa més difícil.
Avui quan li he fet un grapat de petons m’ha dit “ets molt bona amb mi”. Sentir tot això és important i ric. Tinc una tristor que a l’hora em fa feliç. Mai li havia sentit dir-me coses així.
Encara que, a vegades, no estic del tot segura que sàpiga que m’ho diu a mi.

Advertisement