ja han passat quatre anys

Saps, pare?
Segueixo recordant-me molt de tu, moltes vegades, molts dies l’any.
Avui fa quatre anys que vas morir.
Quan vaig començar a escriure aquí pensava convertir-ho en una mena de resum de les coses que m’anaven passant, del que m’envoltava i com em sentia.
Vaig passar etapes diferents, però ara m’entesto per què això sigui una part de la meva memòria de vosaltres.
Per què vull que no es perdi la vostra vida, la consciència que em vàreu deixar, la constància que èreu grans persones amb grans valors que fan que em senti millor quan hi penso.
Vosaltres em feu una mica més valenta cada dia.
Mil petons més, avui també.

Advertisement