pre vacances

Finalment i després d’un parell d’anys en què l’agost em trobava en un estat certament caòtic, arribo carregada de bateries per a les vacances. Torno a gaudir dels instants de felicitat que em construeixo. I, per això, torno a pensar en disfrutar del meu temps lliure. Que sembla que sí, serà més lliure que els últims temps.

Els petits (o grans) esforços dedicats a viure, els conflictes dels que sempre s’aprén, la passada tristor per la mort i tot el que m’ha ensenyat, crec que m’estan fent una mica millor. No vull tirar coets, no vull construir expectatives, vull aprofitar tots i cadascun dels moments que visc i que, ara, em troben una mica més preparada per al que sigui. No vull ser la millor, ni exigir-me massa, soc com soc i amb això tinc prou. I el mateix penso dels qui m’estimo que, per a mi, són els millors, però no els demanaré massa. He re-trobat velles amistats, he trobat estones per dedicar-hi temps a això i he descobert que sempre hem estat, que mai hem marxat i ara ens tornem a parlar, a escriure’ns i a ajudar-nos. És bó estar sol i no estar sol, a l’hora. Gaudir d’un mateix i ser- hi per al que calgui. M’agrada aquesta etapa d’ara. Uff, i va ser un gran què controlar les crisi pre-menopàusiques. Gràcies a la meva homeòpata! i a la meva persona especial, fantàstica, que m’ajuda a trobar les claus i els camins per moure’m millor, gràcies R.T. I gràcies especials, grosses, amb un gran petó a tots els que sou i esteu aprop, vull compartir també amb vosaltres aquests millors moments que ara visc.