Man for all seasons: hero, villain, buffoon

De la meva temporada a London em va quedar per sempre l’afició per llegir The Guardian. Abans resultava una mica car, ara amb la xarxa és sempre a l’abast. En una d’aquestes he trobat el titular. Sobre Ieltsin, quina manera excel·lent de descriure’l.

Vaig decidir que aquesta eina m’havia de servir per magatzemar els meus records o tot allò que em semblés digne de recordar. Aquí una bona frase d’un bon periodista, per a la història.

I, de fet, una coartada per fer la meva pròpia memòria, a mi que tant m’agrada guardar la memòria dels altres.

Per què és un personatge que em remou forts records. Que vaig encadenant d’un a l’altre.
Els que associo a un moment en que el món que coneixíem va començar a canviar. El Nadal del 89, jo era a Londres. Un dels tants viatges que fèia per trobar-me amb el meu company d’aleshores. I recordo de manera impressionant veure en un televisor al carrer, quan jo estava a punt d’entrar al metro, les imatges de la mort de Ceaucescu. Dures! Frapants! Fortes! Tenia la sensació d’estar en una ciutat interessant vivint un moment històric interessant. Les coses canviaven, fèia pocs dies de la caiguda del mur de Berlin. I d’aquí, recordant aquells anys de canvi, a recordar un projecte de viatge que m’havia caigut a les mans, per anar a l’URSS l’agost de 1991. L’havien organitzat els companys del grup d’història del cinema de la facultat, ja se sap: en Miquel Porter -el meu profe- era un “boig” del primer cinema soviètic. Però, en realitat quan pensava en l’URSS a mi el que em cridava l’atenciò era anar a Leningrad en una altra ruta que la prevista i aquesta vegada van poder més les ganes que tenia de veure aquell company que aleshores encara estimava, llavors a Marburg. Vaig passar-me tot el mes voltant per Alemanya amb escapades a Bèlgica i Holanda, fent el tafaner, pensant que tindria qualsevol altra ocasió per viatjar i conèixer el que quedava d’aquella URSS desconeguda on, realment, sí que volia anar. I, llavors, aquell agost, a Alemanya, en aquella emisora de ràdio anglesa que escoltava per desconnectar a estones del cansament per sentir parlar un idioma que no coneixia, vaig començar a sentir parlar intensament de Ieltsin, les coses van seguir canviant i Leningrad va tornar a ser Sant Petersburg.

Tot això m’ha dut a la memòria la notícia de la seva mort. La història “gran” ens porta a la nostra “petita” historia personal.