Retalls d’una guerra civil (1)

Trec el pare al carrer per fer un encàrrec. Fa mesos i mesos que no surt, però ha volgut venir amb mi, tot i que ho podia haver resolt fent una gestió telefònica amb l’ajuntament.

Entenc que té ganes d’explicar-me coses. Aquest any amb els 70 anys de l’inici de la revolució i la guerra civil, li venen al cap més records. Ho noto desseguida, quan arribem al carrer comença a parlar-me de com era la seva vida de jove, les caminades que fèia i com li costa ara encadenar un pas amb el següent. Comença a dir-me que … quants kilòmetres què fèia quan la guerra. Des d’aquí ha estat molt fàcil per a ell iniciar el breu relat que segueix a continuació. Els seus records de la guerra a València. El seu “país” d’orígen.

Jo, quan he arribat a casa, he escrit ràpidament tot el que recordava que m’ha explicat. Ho transcric a continuació:

 

“El front era a Vall d’Uxó. A 40 Km. de València.

Jo era radiotelegrafista. Sempre situat una mica més al darrera de la línia del front. Protegits. Les comunicacions eren sagrades i ens les deixaven als que saviem llegir i escriure.

De tant en tant, quan una furgoneta anava cap a València, els demanava què em portessin cap enllà. El pare treballava de cambrer a la ciutat. I volia veure’l.

Allà a València, aquells dies, no passava res. La vida continuava. Hi havia teatre i cinema i bars oberts, vida normal. La gent s’havia familiaritzat amb la guerra i, anaven fent.

Llavors el pare em buscava una habitació prop del seu treball per què hi anés a descansar. Si ho arriben a saber els mandos em detenen! Era desertor per un dia. Però jo volia sortir de la guerra, passejar-me i veure el meu pare. Passava el dia a València, i després, ben bé que ho sabia que hi havia 40 km. de distància amb el front. Els feia caminant de tornada.

Un dia vaig tornar a la matinada i m’havien guardat el plat de llenties del sopar. Els companys eren bona gent. Em cobríen i entre tots ens protegíem i ens ajudàvem.

Ben bé, aquella temporada, va haver dies que era com la guerra del Gila”.

(m’ho ha explicat el dia 28 de desembre de 2006).